TV Eixample · 93 265 00 34

L’arquitectura neogòtica de l’església de les Saleses és obra de Joan Martorell. Va començar l’any 1882 i hi va intervenir Antoni Gaudí, que podria haver participat en el disseny de l’enteixinat de la nau central.

L’edifici de l’antiga Lactància es troba a la Gran Via, entre els carrers de Calàbria i Viladomat. L’obra és una col•laboració entre els llavors arquitectes municipals Pere Falqués i Antoni de Falguera. Es va inaugurar el 1913, per substituir el servei del carrer de Valldonzelles, i consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic.

A l’Escola Pia Sant Antoni, les classes van començar el 2 de novembre de 1815 i, tot i que amb alguns entrebancs, es pot dir que ho han seguit fent de manera continuada fins avui. Els religiosos van començar a fer els tràmits per entrar a Barcelona l’any 1802 i van obtenir els permisos reial i de l’Ajuntament el 1815. Van instal·lar-se a l’antic convent dels antonians.

La Diagonal perd un tram de carril bici. Concretament el segment del costat mar entre els carrers de Calvet i Villarroel.

Les noves botigues de records de l’àrea de la Sagrada Família només poden dedicar un 20% de la superfície a aquesta activitat.

L’Institut Goethe ha programat un cicle de pel•lícules en alemany a l’auditori de la nova seu del carrer de Roger de Flor.

El Museu del Modernisme Català està preparant una mostra del fons fotogràfic, que per primera vegada s'exposarà al públic a finals d'aquest mes de març.

La celebració d'actes multitudinaris o la instal•lació d’estructures com la pista de gel han malmès el paviment de la plaça de Catalunya.

L’Ajuntament ha posat en marxa un procés participatiu de la plaça de Duran i Reynals. Amb la inauguració de l’edifici històric del Mercat del Ninot, l’espai de les carpes provisionals quedarà lliure i els veïns recuperaran la plaça de davant de l’Hospital Clínic, de prop de 6.000 m2.
Les paperetes es poden trobar tant al mercat provisional com al Centre Cívic Urgell, juntament amb una explicació del projecte. També s’han editat 1.500 díptics informatius. Hi poden participar fins al 28 de febrer els veïns de l’Esquerra.

Isidoro Liébana va estudiar magisteri no per vocació sinó per buscar oportunitats de seguir estudiant. En ser destinat a Barcelona i deixar la seva Còrdova natal, es va implicar en la renovació de l’ensenyament i llavors sí que es va convertir en una vocació. Després de dirigir una escola al Carmel durant més de 20 anys, ha exercit de mestre a l’Escola Ramon Llull, de la qual és el director actualment.
És el mestre en actiu de més edat a Barcelona i aquest any es jubila, no sense certa nostàlgia.